Què és el Modernisme?

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911).

Va adoptar diferents noms segons el lloc on es produïa:

• Modernisme (Catalunya)
• Art Nouveau (França)
• Modern Style (Anglaterra)

Què pretén?

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d'expressió.

Qui ho duu a terme?

Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

Com es difon?

• Diaris i revistes: difonen les idees del moviment i les obres dels autors europeus (L'Avenç, Joventut, Catalònia).
• Festes modernistes de Sitges:
  • Es realitzen activitats

1. Tendències poètiques de la postguerra

La poesia publicada durant la postguerra no respon a un estil uniforme, sinó que es poden destacar tres grans tendències.

1.1. Tradició simbolista

Destaquen Màrius Torres, amb Poesies, on mostra la problemàtica personal marcada per la mort i la preocupació pel rigor formal. També sobresurten Xavier Casp, amb Volar, i Joan Valls, amb La cançó de Mariola i L'home pot ésser àngel.

1.2. Tradició avantguardista

Representada per Joan Brossa, que va trencar les fronteres entre les diferents arts. Destaquen els seus poemes-objecte i la poesia visual.

1.3. Poesia realista

Representada per Vicent Andrés Estellés. La seua poesia, influenciada per la postguerra, assumeix un compromís cívic i s'escriu...

Teatre modernista

Teatre modernistak estetika-berrikuntza handia izan zuen garai honetan, Europako eredu aurreratuenen harreraren ondorioz. Gênero hau oso erakargarria izan zen modernismoarentzat, arte totalaren printzipioa betetzen zuelako: literatura, interpretazio dramatikoa, eszenografia, musika... Opera arte totalaren paradigmatzat hartzen zen, eta Wagner artista osoaren adibide zen. Gainera, Àdria Gualek sortutako Teatre Íntim taldeak tresna baliagarria izan zen teatro berritzaileena ezagutarazteko.

Korronte estetikoak

Korronte estetikoei dagokienez, teatro mota hauek bereiz daitezke:

1. Teatro sinbolista

Maurice Maeterlinck-en lanak erreferentzia nagusia dira. Adrià Gual-en obran eta Santiago Rusiñol-en ekoizpen dramatikoaren zati batean...

Poesiaren sailkapena

Gaiaren arabera

• Poesia epikoa:Heroi baten balentrien narrazioa bertsotan.
• Poesia lirikoa:Egilearen sentimenduen, pentsamenduen eta emozioen adierazpena, hainbat gairi buruzkoa.
• Poesia satirikoa:Batzuen jokabidearen kritika sarkastikoa.

Adierazpen-formaren arabera

• Poesia bertsotan:Tradizionala da eta metrika erabiltzen du; sarritan, abestu eta musikaz lagunduta egoten da.
• Poesia bisuala:Testua eta irudia uztartzen dituen gaur egungo forma.
• Poesia prosean:Prosa erabiltzen du plantejamendu poetiko batekin.

Eremu literarioaren arabera

• Herri-konposizioak:Anonimoak dira, aldaketa ugari izan dituzte eta ahoz aho transmititu dira. Adibidez: abestia.
• Konposizio landuak:Egile ezaguna dute, historikoki eboluzionatzen duten gai- eta konposizio-

Parenkimak edo oinarrizko ehunak

Nutrizio-prozesuetan espezializatutako zelulez osatuta daude, hala nola fotosintesian eta arnasketan, eta erreserba-substantziak biltegiratzeko. Haien funtzio nagusia landarearen jarduera metaboliko gehienak burutzea da. Zelulak bizirik daude eta dibisio-gaitasuna mantentzen dute. Ehun ugarienak dira. Espezializazioaren arabera, ondorengo motetan sailkatzen dira:

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques són obres d'historiografia medieval. No són obres típiques de rigor o objectivitat, com ho serien avui. Els autors medievals no segueixen la tradició literària dels grecs i llatins. Les cròniques expliquen fets que els autors han viscut en primera mà. Quan parlem de les quatre grans cròniques, parlem de quatre llibres en concret:

Administrazio-egintzen nulotasuna eta anulagarritasuna

Nulotasun absolutua: eskubide fundamentalak murrizten dituzten egintzak, organo inkonpetenteak eman dituenak, arrazoi materialez edo lurralde-arrazoiez inposible direnak, delitu edo zigor-arau bat urratzen duen dekretu bat, edo prozedura legezko guztiz baztertuz emandakoak nuluak dira. Ordenamendu juridikoak eskubidea ematen duen baldintzak betetzen ez dituen egintza, edo lege edo administrazio-xedapen hierarkia handiagoa duena urratzen duen egintza, ere nuluak dira. Administrazioak berak nulotasuna deklara dezake, hasieratik edo interesatuaren eskariz. Egintza nulua ez da inolako ondore juridikorik sortzen duena.

Anulagarritasuna

Egintza administratibo anulagarria da administrazioak ordenamendu...

Teatre i novel·la del segle XIX

Llengua i literatura en la Renaixença

Al segle XIX, el català culte no es va produir de manera igual en tots els gèneres literaris. Els renaixentistes van limitar la restauració literària a la poesia, mentre que a la resta de la producció escrita van fer servir el castellà. Al costat de la poesia renaixentista hi havia una extensa producció popular en català, representada pel sainet i la prosa satírica i costumista.

El teatre del segle XIX

El teatre va tindre una gran difusió popular que es va convertir en un mitjà molt important per a la consolidació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle, el teatre en català va ser una forma exclusiva de la literatura popular. En la segona meitat de...

Modernismoa

Modernismoa: XIX. mendearen amaieran eta XX. mendearen hasieran garatu zen. Modernitatea azaltzeko egindako ahalegina da. Alemaniatik Europara zabaldu zen.

Ezaugarriak:

• Irrazionalismoa berritzeko nahia, helburua errealitatea baino egilearen sentimenduak adieraztea da.
• Filosofia bizitzailea, Nietzsche eta nihilismoaren eragina. Gizakiak nihilismo hau gainditu behar du, errealitateari zentzu berri bat emanez.
• Hizkera erasokorra eta zorrotza, aberastasun lexiko handia.

Idazleak: James Joyce (Ulises), Marcel Proust (Denbora galduaren bila), Virginia Woolf.

Bloomsbury taldea

Abangoardia taldeen ezaugarriak zituen, eta moral wiktoriarra deusezteatu nahi zuen, batez ere sexu-arauei dagokienez. Idazleak gerraren aurka zeuden eta agnostizismoa eta...

Metafísica de Platón

Platón plantea a través de su teoría de las ideas, en la que propone un dualismo metafísico, distinguiendo en la realidad entre el mundo sensible y el mundo inteligible.

Esta forma dual de entender la realidad genera un dualismo ontológico, según el tipo de realidad que estemos hablando. Los elementos que la constituyen serán las ideas (mundo inteligible) y las cosas (mundo sensible).

Teoría de las ideas y el mito de la caverna

Para explicar la teoría de las ideas, Platón utiliza el mito de la caverna, en el que nos presenta dos mundos: el mundo sensible, que no es más que una copia o imitación del otro, y el mundo de las ideas, que es la auténtica realidad.

En este mito se exponen los distintos grados posibles...