Teatre i novel·la del segle XIX en la Renaixença
Teatre i novel·la del segle XIX
Llengua i literatura en la Renaixença
Al segle XIX, el català culte no es va produir de manera igual en tots els gèneres literaris. Els renaixentistes van limitar la restauració literària a la poesia, mentre que a la resta de la producció escrita van fer servir el castellà. Al costat de la poesia renaixentista hi havia una extensa producció popular en català, representada pel sainet i la prosa satírica i costumista.
El teatre del segle XIX
El teatre va tindre una gran difusió popular que es va convertir en un mitjà molt important per a la consolidació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle, el teatre en català va ser una forma exclusiva de la literatura popular. En la segona meitat de la centúria, es va construir un teatre culte gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà.
El sainet popular i valencià
La forma més característica va ser el sainet, una peça còmica curta construïda a partir de situacions escèniques esquemàtiques i personatges arquetípics. Hi destaquen Josep Robrenyo i Frederic Soler.
El sainet valencià va ser un gènere teatral sorgit a partir de l'obra de Josep Bernat i Baldoví, amb peces que presenten episodis eròtics a través de diàlegs plens d'expressions populars o paròdies del teatre i de la literatura culta. L'autor més important és Eduard Escalante (1835-1895), els sainets del qual es caracteritzen per efectes còmics i personatges definits amb una gran economia de mitjans, a més de satiritzar el procés de castellanització de la burgesia de València.
El teatre culte: Àngel Guimerà
El teatre culte és impulsat per Àngel Guimerà, dramaturg de talla europea. Entre les seues obres destaquen:
- Gala Placídia i Judif de Welp.
- Mar i cel, obra de gran èxit que va iniciar la seua etapa de plenitud.
- Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
La novel·la del segle XIX
La novel·la va tardar més a consolidar-se en la literatura catalana per la manca d'una tradició novel·lística pròpia i d'un model de prosa literària. Es van escriure sobretot novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes.
La transició amb Narcís Oller
La transició serà duta a terme per Narcís Oller, amb obres clau com ara:
- La papallona, lligada al Romanticisme.
- L'escanyapobres, centrada en la passió pels diners.
- La febre d'or, que retrata la transformació de Barcelona en una burgesia industrial i cosmopolita.
- La bogeria, un estudi de la malaltia psicològica a què fa referència el títol.
- Pilar Prim, que abandona el realisme i se centra en les reaccions dels personatges.