Poesia catalana de la postguerra: tendències, autors i context històric

1. Tendències poètiques de la postguerra

La poesia publicada durant la postguerra no respon a un estil uniforme, sinó que es poden destacar tres grans tendències.

1.1. Tradició simbolista

Destaquen Màrius Torres, amb Poesies, on mostra la problemàtica personal marcada per la mort i la preocupació pel rigor formal. També sobresurten Xavier Casp, amb Volar, i Joan Valls, amb La cançó de Mariola i L'home pot ésser àngel.

1.2. Tradició avantguardista

Representada per Joan Brossa, que va trencar les fronteres entre les diferents arts. Destaquen els seus poemes-objecte i la poesia visual.

1.3. Poesia realista

Representada per Vicent Andrés Estellés. La seua poesia, influenciada per la postguerra, assumeix un compromís cívic i s'escriu en un llenguatge que combina elements clàssics, catalans i del carrer. Obres importants: Llibre de meravelles. Altres poetes importants són Salvador Espriu, amb La pell de brau, i Miquel Martí i Pol, amb El poble i La fàbrica.

2. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Va néixer a Burjassot el 1924. La guerra va influir profundament en la seua persona, i als seus poemes trobem al·lusions constants als sentiments d'aquella època. Va escriure la seua obra més important, Llibre de meravelles, que, a causa de la repressió, no es va publicar fins a la mort de Franco. També va escriure Mural del País Valencià.

2.1. Temes predominants

• Compromís cívic: Estellés es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble. Va escriure també des de l'exili.
• Temàtica amorosa: basada tant en el sexe més cru com en els sentiments espirituals.

2.2. Llenguatge poètic

Basat en elements clàssics, en la literatura catalana del segle XX i en la llengua del carrer.

3. Salvador Espriu

Salvador Espriu va conrear la narrativa, el teatre i la poesia. La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, a causa de la facilitat de publicació.

3.1. Obra poètica

Cementiri de Sinera, el seu primer llibre de poesia, evoca un món destruït per la guerra i s'identifica amb el seu poble (Arenys de Mar). Aquest llibre i els quatre que formen el cicle líric es caracteritzen per la reflexió sobre la mort.

Amb La pell de brau va aconseguir el major ressò. Didàcticament, parla de llibertat, justícia i tolerància, i amplia el punt de vista sobre Espanya. Aquesta obra s'inscriu dins del realisme social i reflecteix la brutalitat de la guerra i les seues conseqüències en la vida quotidiana.

3.2. Conclusió

Salvador Espriu és un dels poetes realistes amb més influència de l'època, i tracta temes de llibertat, justícia i tolerància en un temps destruït per la guerra.

4. La poesia de la transició i els anys 70

La poesia d'aquest període es caracteritza per l'aparició de noves generacions. La societat va viure grans canvis amb la mort de Franco, la transició i la democràcia, a més del reconeixement del català a l'ensenyament. Durant els anys 70 es consoliden i es reconeixen autors com Salvador Espriu, Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol, i apareix una nova generació de poetes.

4.1. La generació de Pere Gimferrer

Aquesta generació està formada per autors nascuts a la postguerra i educats durant el franquisme. Destaca Pere Gimferrer amb les antologies Carn fresca i La vella pell de l'alba.

4.2. Característiques comunes

No hi ha una estètica unitària, però sí que hi ha trets comuns, com el rebuig de l'estètica realista. Aquests poetes mostren una gran preocupació pel llenguatge i un desig de contactar amb altres tradicions literàries. Les seues obres s'adapten amb recursos avantguardistes i hi predomina la reflexió sobre la poesia dins dels mateixos poemes.

5. Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Girona). Treballador de fàbrica, es va sentir unit a la seua població natal. La seua condició obrera el va dur a treballar en una fàbrica tèxtil; va patir esclerosi múltiple i es va comprometre profundament, com a poeta, amb la seua classe i el seu país.

5.1. El poble i La fàbrica

Aquestes obres s'inscriuen en el realisme històric i presenten procediments que l'autor coneix bé: obrers de la fàbrica, dones que treballen a casa, jubilats... Són els seus herois, marcats per la duresa de la vida de la seua classe, que tracta amb humilitat i que dota de nom i cognoms.

Martí i Pol utilitza un llenguatge directe, assequible i ric en lèxic, ple de metàfores i imatges que permeten percebre el context social.

5.2. Visió crítica

En els seus llibres apareixen el desencís i la inseguretat provocats pels fets socials i polítics, sobre els quals parla amb un to crític.