Desamortitzacions i constitucions del segle XIX a Espanya
Les desamortitzacions i les constitucions del segle XIX
Els béns dels ajuntaments no eren propietat de l’Estat, però aquest rebia l’import de les vendes i el transformava en títols de deute per ser utilitzats en benefici de l’Estat.
Conseqüències de les desamortitzacions
5.1. Canvis socials
La burgesia financera es va convertir en la principal compradora de les terres, i amb elles va constituir l’oligarquia terratinent. L’Estat va aconseguir recursos econòmics. L’expulsió dels pagesos dels nous latifundis va generar una gran massa de pagesos sense terra, que es van convertir en jornalers.
5.2. Canvis econòmics
La desamortització va permetre l’expansió de la superfície cultivada i l’aplicació d’una agricultura més productiva, amb especialització de cultius.
Alguns edificis religiosos es van convertir en edificis públics.
5. Comparació de l’Estatut Reial de 1834 i les constitucions de 1837 i 1845
Estatut Reial
Martínez de la Rosa, encapçalador del nou govern d’Isabel II, va proposar la promulgació de l’Estatut Reial. Era una carta atorgada per formar unes Corts estamentals amb dues cambres de caràcter consultiu i subordinat al monarca (Corts bicameral). La sobirania reial era poc limitada i el sufragi censitari era molt restringit. Amb aquesta constitució no hi havia llibertat de culte, és a dir, era un Estat confessional. La seva ideologia era conservadora.
Constitució de 1837
Es va elaborar en una Assemblea Constituent a partir de sufragi universal indirecte. El rei tenia un poder menys limitat que a la Constitució de 1812: nomenava i cessava els ministres, i era l’encarregat de convocar, suspendre i dissoldre les Corts. Les Corts eren bicameral: tenien un Congrés (lleis, contribucions i crèdit públic) i un Senat (escollit pel rei d’una terna d’electors). El sufragi censitari era una mica més ampli.
La Constitució era de caràcter progressista, encara que tenia concessions moderades. No hi ha declaració expressa de confessionalitat.
Constitució de 1845
Es va elaborar a partir d’una Assemblea Constituent. La sobirania era compartida (Rei-Corts) i hi havia un Senat (escollit pel rei, de caràcter més conservador). El sufragi censitari era rebaixat. Va comportar una sèrie de retalls en la llibertat de impremta. La seva ideologia era moderada. No hi havia llibertat de culte i el regne era catòlic.