Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Dos Pilars de la Poesia Catalana Contemporània

Tema 5. Vicent Andrés Estellés

Estellés, a banda de periodista, és considerat el poeta més gran del País Valencià, i va renovar la poesia valenciana contemporània des d'Ausiàs March.

Era un jove periodista amb vocació de poeta. Durant la postguerra publicava versos de tant en tant, i eren coneguts sobretot de cau d'orella. Fins als anys setanta, amb El llibre de meravelles, no va començar a ser conegut l'abast de la seva obra, que va ser premiada pel seu enorme diversitat.

A més, molts cantants han musicat els seus poemes.

Temes principals

Quant als temes, la mort i el seu ritual apareixen en nombrosos poemes, tractats mitjançant al·legories que el fascinen i obsessionen, com podem observar en Em pasareu.

També tracta l'amor com a eix principal, des del sexe fins al desig. Associa l'erotisme al cos femení, com als amants.

Finalment, té un sentiment cívic col·lectiu envers el seu poble, com es pot veure a La rosa de paper.

Estil

L'estil d'Estellés es basa en un equilibri entre un llenguatge elaborat i arrelat a la paraula col·loquial del poble. El seu llenguatge literari es forja sobre la llengua poètica d'Ausiàs March, la col·loquial de l'horta i la de les obres contemporànies de la literatura catalana, afegint humor i parodia per trencar el to líric.

En definitiva, Estellés és la barreja entre un discurs pulcre i una paraula viva, convertint-se en un autèntic poeta popular.

Tema 6. Salvador Espriu

Salvador Espriu és un dels poetes catalans contemporanis més importants. Va ser un estudiant brillant, destacant en diverses matèries i àmbits.

Abans de la guerra conreà la narrativa (Laia); després, a causa del seu caràcter hermètic i per superar la censura, es dedicà a la poesia. Inclús conreà el teatre (La primera història d'Esther).

Característiques de la seva poesia

• Intel·lectualisme elevat, qualificant-la d'hermètica.
• Riquesa idiomàtica.
• Influències jueves i clàssiques.
• Ús del simbolisme.
• Reflexió sobre la història col·lectiva.
• To elegíac d'enyorança per un món perdut.
• Creació de mites personals, com Sinera (anagrama d'Arenys de Mar, que representa la infantesa i el passat perdut).

Etapes de la seva poesia

1. Cicle líric o «cicle de la mort»

Es caracteritza pel pas del temps i la mort, la geografia de Sinera, la preocupació religiosa i la història col·lectiva. Hi destaquen Cementiri de Sinera, Uebook, Els dies sols i perduts i Les hores.

2. Cicle realista civil

Caracteritzat per un didactisme modern, es limita a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. Hi destaquen La pell de brau, on reflexiona sobre la diversitat i la tolerància, i Llibre de Sinera.

Difusió de l'obra

Finalment, Raimon va musicar i cantar poemes seus, ajudant a popularitzar una obra que en un origen no estava escrita pensant en públics amplis. Gràcies a Raimon, la seva obra es va popularitzar.