Trobadoretako poesia: jatorria, ezaugarriak eta generoak

Beste atzerriko hizkuntzak5,46 KB

Trobadoretako poesia: jatorria eta ezaugarriak

Egia-gezurra ariketa honetan, dokumentuak poesia trobadoreskaren jatorria, ezaugarriak, generoak eta amor cortés kontzeptua azaltzen ditu. Erantzun zuzenak eta arrazoiak zerrenda honetan jarri dira.

1. Jatorria eta testuingurua

  1. Egia: La poesia trobadoresca aparegué a finals del segle XI.

  2. Egia: La poesia trobadoresca nasqué a Occitània.

  3. Gezurra: La poesia trobadoresca no fou la primera manifestació culta en una llengua romànica.

  4. Gezurra: La poesia provençal fou la més important d’Europa des del segle XI al XIII.

  5. Gezurra: Occitània es troba al nord d’Itàlia.

  6. Gezurra: El provençal serà la llengua que farà servir la poesia culta en els territoris de parla catalana a partir del segle XIII.

2. Katalunia eta Okzitania

  1. Gezurra: Ausiàs March també escriurà la seua poesia en occità.

  2. Egia: La lírica provençal deixà pas a la poesia en català en el segle XV amb la producció literària d’Ausiàs March.

  3. Gezurra: La proximitat geogràfica dels poetes catalans amb Occitània no fou un element decisiu perquè feren servir la llengua occitana.

  4. Egia: Existiren raons polítiques que influïren a l’hora d’establir relacions literàries trobadoresques entre Occitània i Catalunya.

  5. Gezurra: Les relacions econòmiques dels comtats catalans amb Occitània foren impossibles per la barrera física que suposaven els Pirineus.

  6. Egia: Les dues llengües romàniques més semblants són el català i l’occità.

  7. Egia: Molts trobadors de la Provença foren vassalls de la corona catalano-aragonesa des del segle XII.

3. Historia eta trobadorak

  1. Egia: Ramon Vidal de Besalú escrigué el primer tractat gramatical fet en una llengua romànica.

  2. Gezurra: El primer tractat gramatical escrit en una llengua romànica es féu en català.

  3. Gezurra: La història de la lírica catalana fins al segle XV és ben diferent de la provençal.

  4. Egia: El conreu de la literatura trobadoresca l’exerciren tant els senyors feudals com trobadors a sou de la corona.

  5. Egia: Els trobadors Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona pertanyien al mateix estatus social.

  6. Gezurra: La literatura trobadoresca, a causa de la gran extensió territorial on es conreava: des d’Aquitània fins a la Provença i des del Llemosí fins a Catalunya, no aconseguí crear una poesia escrita en una llengua supradialectal.

4. Funtzioa eta interpretazioa

  1. Gezurra: La poesia trobadoresca fou concebuda per a ser llegida i escoltada.

  2. Gezurra: La funció dels trobadors era compondre la lletra, la música i cantar els poemes.

  3. Egia: Els joglars es dedicaven a cantar les obres dels trobadors.

  4. Egia: La lírica trobadoresca és de gran perfecció formal perquè seguia un codi de normes i regles molt fixes.

5. Errima eta generoak

  1. Egia: La rima trobadoresca és consonant, és a dir, fa coincidir totes les vocals i consonants a partir de l’última síl·laba tònica.

  1. Gezurra: L’última estrofa d’un poema trobadoresc rep el nom de senyal.

  2. Egia: El senyal indicava a qui anava dirigit el poema.

  3. Gezurra: El gènere anomenat cançó servia per a idealitzar la dama.

  4. Egia: El sirventés era un gènere satíric i feia la funció de propaganda política.

  5. Gezurra: El plany era una expressió d’alegria.

  6. Gezurra: La pastorel·la era un diàleg entre pastors.

  7. Egia: La balada era una composició amorosa destinada a la dansa.

  8. Egia: L’amor cortés és una convenció literària que equipara les relacions de vassallatge d’una societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i l’estimada.

6. Amor cortés

  1. Gezurra: D’acord amb la concepció feudal, el poeta fa el paper de senyor i la dama el de vassall.

  2. Egia: La dama de la poesia trobadoresca no sempre ha de ser de classe noble.

  3. Gezurra: La dama de la poesia trobadoresca sempre ha de ser una dona casada.

  4. Gezurra: La relació amorosa de la lírica provençal sempre estava basada en l’adulteri.

  5. Egia: El gilós era un enemic de l’enamorat.

  6. Gezurra: El lausengier era un adulador de la dama.

  7. Egia: L’amor cortés fou determinant en la concepció amorosa d’Occident.

Deskargatu

PDF Word HTML