Santiago Rusiñol: vida i obra del modernisme català
Santiago Rusiñol
Modernisme
Santiago Rusiñol va ser un artista polifacètic, que destacà sobretot com a dramaturg i pintor.
Vida
Fill d'una família de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Amic i col·laborador de Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb ell i amb altres artistes. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i participant assidu de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats.
Obra
Seguidor del corrent simbolista i molt influït per Maeterlinck, va publicar Anant pel món, el 1896, i un altre de poemes en prosa, "Oracions", el 1897.
L'èxit literari li va arribar com a home de teatre, i els primers monòlegs que va escriure ja van ser molt aplaudits. Però quan realment va destacar va ser amb la publicació, el 1898, de L'alegria que passa, que ja plantejava l'enfrontament de l'artista amb la societat, la prosa, "un poble indiferent, vulgar i ensopit". L'any 1900 va publicar una altra obra, El jardí abandonat, molt marcadament decadentista.
Encara el 1901 va estrenar Cigales i formigues, un nou enfrontament artista-societat, poesia-prosa, com deia ell, en què les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes bohemis i inquiets que viuen el moment. Rusiñol va abandonar la pintura i va començar a escriure només obres humorístiques i quadres de costums segons la demanda del públic.
L'auca del senyor Esteve
L'obra que trenca definitivament la primera concepció de l'artista enfrontat a la societat és L'auca del senyor Esteve, creada primer com a novel·la costumista unida a la idea de l'auca popular i reconvertida després en obra de teatre, estrenada l'any 1917. L'obra explica l'ascensió d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions, cada una més estalviadora que l'anterior, que aconsegueixen fer d'una botigueta de vetes i fils un gran negoci. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer: vol ser artista.
L'obra simbolitza de nou l'enfrontament artista-societat, però la diferència és el tractament que Rusiñol fa d'aquest enfrontament: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l'esforç i de l'aportació de les dues classes socials en conflicte, perquè la burgesia fa diners però no sap gaudir de l'art i de la vida i enveja els artistes, mentre que aquests no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.