Kataluniako Erdi Aroko Literatura: Egile Nagusiak
Antoni Canals
Dominicà, narració. Frare valencià del qual no es conserven sermons, només traduccions amb finalitat per al seu apostolat (com De providentia de Sèneca, humanisme i prosa: Raonament fet entre Scipió e Aníbal). Compatibilitza religió i humanisme. Destaca pel seu amor als llibres i l'elegància de l'estil: humanista, amb idees clàssiques grecollatines. Fou deixeble de Sant Vicent Ferrer.
Sant Vicent Ferrer
Moralització de la conducta, llenguatge col·loquial, dominicà. Intel·lectual venerat com a sant que predicà la moral i la visió cristiana, així com la reforma dels costums i la corrupció. Els seus sermons (reflex fidel de l'ambient de la societat) ens han arribat gràcies als reportadors.
- Estil i llengua: Llenguatge col·loquial entès per tothom, viu, plàstic i espontani, amb un ús abundant d'exemples i col·loquialismes.
- Estructura: Introducció, enunciat i final.
- Tècnica: Gran domini de l'art de l'oratòria, recursos teatrals i adaptacions bíbliques.
Anselm Turmeda
Faules, sàtira, difusió de la religió islàmica, franciscà, mallorquí.
- Obres en àrab: Tractat Regal de l'Intel·ligent (refutació dels dogmes cristians).
- Obres en català: Poema Elogi dels diners (sàtira contra els poderosos corruptes i la injustícia, on resideixen hipèrboles i el menyspreu cap a la gent que sobrevalora els diners) i la Disputa de l'ase.
Jaume Roig
Satíric, valencià, metge. En morir la seva muller, escrigué L'Espill (obra en vers, en 1a persona, amb l'estructura mètrica de «noves rimades mig-partides», versos de 4 a 8 síl·labes dividits en 2). L'obra consta de 4 parts: adolescència i expulsió de casa, esdevé ric i es casa 4 voltes, aparició en somnis on es parlen dels defectes de les dones, i viatge lluny de les dones.
- Argument: Sopen amb deixalles humanes i acusen les dones.
- Tema: Atac sistemàtic a les dones i la seva minusvaloració; la dona com a causa del pecat.
- Finalitat: Crítica ferotge i comparació de la dona amb el dimoni.
- Forma i estil: Versos de 4 síl·labes, lectura difícil; estableix polèmica literària amb la prosa. Emprea recursos com l'enumeració, bimembracions, paral·lelismes, hipèrbatons i l'encavallament. Es tracta d'una obra satírica, misògina i còmica.
Isabel de Villena
Defensa de la dona, València. Primera escriptora en llengua catalana, nomenada abadessa.
- Obra principal: Vita Christi, narració concebuda per a il·lustrar i formar les monges.
- Trets diferencials: Gran originalitat d'imaginació i adopció d'un punt de vista femení. Fa ús de diminutius, mostra un tracte afectuós envers els infants i expressa obertament el dolor, configurant una clara resposta a la misogínia de l'època.
- Llenguatge i estil: Llenguatge senzill i de fàcil comprensió.
- Objectiu i contingut: Estimular la devoció emocional mitjançant aportacions feministes. Centra el relat en les dones que envolten la vida de Jesús (com Maria Magdalena, presentada com una dona àvia dotada de sentiments humans). Es basa en textos apòcrifs.