Joan Fuster i l'assaig català: Diccionari per a ociosos en el seu context històric

Context històric i cultural

Joan Fuster publica el Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de l'Estat. Això permet, entre altres coses, la creació d'una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que s'anirà ampliant al llarg dels anys seixanta i setanta.

D'altra banda, el Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat la seua edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor

L'obra de Fuster s'agrupa en tres blocs:

• a) Obres de temàtica humanística i general: com L'home, mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos i Diari. Hi tracta temes com la història, la política o la vida cultural i quotidiana.
• b) Obres que reflexionen sobre la identitat col·lectiva dels valencians: com Nosaltres, els valencians i Viatge pel País Valencià.
• c) Obres de crítica i d'històries literàries dedicades als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també a autors com Josep Pla o Vicent Andrés Estellés.

Característiques generals de l'assaig en el context de l'escriptura de l'obra

A la postguerra, l'assaig, més que cap altre gènere, es va veure afectat per una sèrie de causes externes que justifiquen la seua feblesa. Joaquim Molas n'ha enumerat algunes:

• La manca d'una tradició operativa.
• La vida fluctuant de la universitat.
• La manca de professionals en el camp de les idees i de les lletres.
• La incomunicació amb els col·legues d'Europa i d'Amèrica.
• La manca de mitjans de comunicació de masses.
• La manca d'una opinió pública i de possibilitats reals de crear-la amb un mínim de garanties, entre d'altres.

Tot això va fer que, durant els anys quaranta, el gènere pràcticament no existís. Les poques aportacions serioses que s'hi van fer es realitzaren a l'exili.

Durant la dècada dels cinquanta s'inicià una tímida represa. El tema dominant va ser inevitablement el país, a conseqüència de la guerra i de la catàstrofe produïda.

Al llarg dels seixanta la situació va canviar a poc a poc, gràcies a una relativa suavització de la censura i a una recuperació econòmica afavorida per la conjuntura internacional. Els temes d'interès es diversificaren:

• El Concili Vaticà II afavorí el debat religiós.
• El diàleg entre cristians i marxistes es va fer bastant intens.
• Començà a preocupar l'estratègia obrera dins del món capitalista i la problemàtica d'una joventut cada vegada més activa.
• La situació i el futur d'Europa, la democràcia i el socialisme, així com la descolonització i els problemes de l'anomenat Tercer Món, eren qüestions que causaven preocupació.