El cicle artúric i la Divina Comèdia: dos pilars de la literatura medieval
El cicle artúric i la matèria de Bretanya
El cicle artúric o matèria de Bretanya és l'argument més conegut de la literatura medieval. Es denomina cicle artúric per ser la cort del rei Artur, i matèria de Bretanya perquè la seua acció sol desenvolupar-se a la Gran Bretanya.
Els seus protagonistes són els famosos cavallers de la Taula Rodona.
Autor més important
L'autor més important va ser Chrétien de Troyes.
Obres més importants
- Perceval o el conte del Grail: la seua obra cimera.
- Els amors de Lancelot amb la reina Ginebra (El cavaller de la carreta).
Influència posterior
Al segle XIX, Wagner ressuscitaria aquesta temàtica en òperes. Al segle XX, el cinema ha dut a la pantalla repetidament aquestes aventures amoroses i cavalleresques, com Excalibur, L'últim cavaller, La guerra de les galàxies o Indiana Jones i l'última creuada.
El món medieval en un llibre
La Divina Comèdia
Durant el segle XIV apareix a Itàlia Dante, que tanca en la seua gegantina obra tot el pensament i la visió medieval del món. Es tracta d'un extens poema narratiu escrit en tercets, que recull les idees i creences principals de l'Edat Mitjana i de l'Humanisme.
Ens relata el viatge de Dante al món d'ultratomba. Dante va titular el poema Comèdia perquè els protagonistes van de l'infern espantós i terrible al Paradís benaurat i gloriós. Va ser Boccaccio qui la va qualificar de Divina, en referència al seu valor artístic. Hui és considerada una de les obres mestres de la literatura italiana i de la literatura universal.
Argument i estructura
La Divina Comèdia s'inicia quan Dante, després de viure en el pecat, decideix emprendre el camí de tornada a la virtut i troba Virgili. L'obra es divideix en tres parts, que corresponen a l'Infern, al Purgatori i al Paradís.
- Infern: representat com un embut amb nou cercles concèntrics; en l'últim habita Llucifer, coincidint amb el centre de la Terra.
- Purgatori: cal emprendre la pujada per un estret i empinat sender. Hi ha dos replans en l'Antepurgatori, on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment, i després una muntanya amb set graons.
- Paradís: representat amb l'harmonia de les nou esferes celestes.
La geografia de l'Infern, del Purgatori i del Cel, la seua divisió numèrica i geomètrica i els horrors o delícies que hi aguarden van ser una de les obsessions dels segles XIV i XV.
Guies i simbolisme
Dante travessa l'Infern i el Purgatori acompanyat per Virgili, que li mostra a cada pas els horrors i suplicis que hi ocorren. Ja al Paradís, Virgili l'abandona i apareix Beatriu, convertida després de la seua mort en ideal espiritual. Amb això es vol representar la transició de l'ànima, a través dels camins de la raó, fins a aconseguir la Gràcia divina que suposa la saviesa teologal. Virgili i Beatriu sintetitzen el saber humanístic i cristià.
Una enciclopèdia del saber
La Divina Comèdia ofereix una multitud de dades culturals que la converteixen en una veritable enciclopèdia de tots els sabers, de manera que l'obra ve a ser un tractat o compendi de teologia, filosofia, astronomia, mitologia, història, política, moral i costums.
Conclusió
En resum, Dante és el màxim representant del món medieval, de la seua ideologia i de la seua estètica. La Divina Comèdia concentra tot el saber de l'època i reflecteix la visió del món de l'Edat Mitjana i el seu esperit teocentrista. Tanmateix, s'hi aprecien també les característiques de l'humanisme, perquè Dante situa l'Antiguitat en el centre de la cultura, com mostra la seua admiració per Virgili i el seu entusiasme pels clàssics.