Corrent Satíric Valencià: Literatura, Tertúlies i Obres del Segle XV
Corrent Satíric Valencià
Al segle XV, hi havia una visió de la literatura com a divertiment, com a activitat social i col·lectiva.
Hi havia certàmens poètics amb temes religiosos.
Tertúlies literàries
Es reunien grups d'escriptors afins que debatien temes literaris, donaven a conèixer les seues obres i col·laboraven en la creació d'obres col·lectives.
Les tertúlies
- La dels aristòcrates: amants del classicisme i d'un estil llatinitzat. El màxim representant fou Rois de Corella.
- La dels burgesos: enraonaven, debatien i escrivien col·lectivament. Bernat Fenollar té un precedent en L'Espill de Jaume Roig i es desenvolupa pels burgesos.
La producció dels burgesos
La seua producció més important és una poesia realista i satírica amb un llenguatge col·loquial, molt ric i viu. Les obres són col·lectives i tenen una funció lúdica que es manifesta en els jocs d'engany, els jocs de rimes o els de les paraules amb doble sentit.
La intenció crítica s'expressa amb un discurs humorístic i satíric sobre aspectes diversos, entre els quals destaquen els temes sexuals i el de la dona des d'una perspectiva misògina.
Obres
- El procés de les olives: debat sobre la sexualitat de joves i vells.
- El somni de Joan Joan: continua el debat anterior i critica els costums femenins.
- Col·loqui de dames: discussió entre la dona casada, una viuda i una beata sobre temes eròtics.
Isabel de Villena (segle XV)
Nascuda a València, filla il·legítima de l'escriptor Enrique de Villena, va ser acollida a la cort de Maria de Castella i fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Dona culta, autora de Vita Christi, obra destinada a les monges.
Relata la vida de Jesucrist amb el paper principal per a la mare de Déu i un gran protagonisme per a les dones que envolten la vida de Jesucrist: virtuoses, amables i poderoses. Reivindica valor i és una rèplica del corrent literari misogin.
Estil
Estil natural i senzill, allunyat del valencià prosaic, amb descripcions detallades i quotidianes, diminutius, expressions afectives, escenes dramàtiques i solemnitat (sermons).
Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
Nascut a València en una família de la noblesa mitjana, va escriure la novel·la l'any de la seua mort, per la qual cosa va deixar el llibre inacabat. Va passar a mans de Martí Joan de Galba com a pagament de diners que li devia Joan.
Argument de Tirant lo Blanc
Narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de l'emperador, per la qual cosa esdevé hereu al tron.
L'obra es divideix en cinc parts
- Part anglesa: tracta la formació com a cavaller, sota l'ensenyament de Guillem de Varoic.
- A Sicília i Rodes: Tirant allibera Rodes i marxa a Terra Santa, on salva alguns captius cristians i es converteix en un excel·lent almirall.
- A l'imperi grec: es dirigeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen l'imperi bizantí. L'emperador el fa capità general de l'exèrcit i guanya totes les batalles gràcies al seu valor i enginy. És la part més interessant, en la qual es desenvolupen escenes amoroses alternades amb accions militars.
- Al nord d'Àfrica: empresonat i alliberat per lluitar contra els turcs. Guanya fama militar i converteix moros al cristianisme.
- De nou a l'imperi grec: allibera l'imperi dels turcs i es casa amb Carmesina. Tanmateix, Tirant mor i Carmesina també, de dolor; l'emperador mor a causa de la seua filla. Al final, Hipòlit, l'escuder de Tirant, es casa amb l'emperadriu i esdevé emperador.
Elements de la novel·la
- L'element cavalleresc-militar: jutges, tornejos, cartes de batalla. Tirant guanya perquè prepara les batalles minuciosament i amb intel·ligència.
- L'element sentimental-eròtic: l'aspecte més sorprenent, que compleix en tota la novel·lística medieval. Els temes amorosos es tracten d'una manera refinada i espiritual, i apareixen escenes sensuals i obscenes sobreentesos.
Personatges
De carn i ossos, afectats per les circumstàncies de la vida: malalties, ferides, enganys.
Estil
Es combina l'estil culte i retòric, que reflecteix la manera d'expressar-se pròpia de la noblesa valenciana, amb un estil col·loquial ric en exclamacions i interrogacions.