Cohesió i coherència textual: mecanismes i recursos

Cohesió i coherència textual

Un text està ben cohesionat quan les seves diferents parts estan ben lligades. La disciplina que estudia la cohesió és la sintaxi, ja que analitza si el text està ben construït.

Mecanismes o recursos de cohesió textual

Són procediments sintàctics que permeten travar les diferents parts del text:

• Els connectors.
• Els signes de puntuació.
• El manteniment dels referents:
  • La repetició.
  • La substitució.
  • La substitució pronominal.
  • L'el·lipsi.
• El procés de definició.
• La concordança nominal.
• La correcta correlació verbal.
• El manteniment del tractament personal.

La coherència textual

La coherència textual és la propietat que dóna unitat de significació al text.

Per a ser coherent, el text:

• ha d'incloure la informació essencial, i n'han de quedar excloses les dades innecessàries;
• aquesta informació ha d'organitzar-se dins d'una estructura adient, al servei dels nostres objectius comunicatius.

Un text coherent presenta:

• un tema central, que constitueixi el fil conductor de tot el text;
• una intenció comunicativa (explicar, narrar, descriure, aconsellar, dissuadir, amenaçar, seduir, etc.);
• la informació necessària d'acord amb el tema, que permeti al destinatari d'entendre bé el missatge, és a dir, la informació essencial i no marginal o anecdòtica;
• una unitat de registre (culte, col·loquial, etc.) i de to (irònic, directe, tràgic, cordial);
• una ordenació precisa seguint una estructura organitzada:
  • Si exposem un tema, n'analitzarem les causes i els efectes.
  • Si narrem, ens basarem en la successió cronològica dels fets.
  • Si descrivim, seguirem un ordre de col·locació dels elements en l'espai.

Lèxic coherent amb el tema

La coherència d'un text ens porta a fer servir mots lligats al tema del text:

• De la mateixa família de paraules: que comparteixen la mateixa arrel. Exemple: mar: maregassa, marejada, marejol, maror…
• Del mateix camp semàntic: conjunt de paraules que tenen en comú una part del seu significat, no necessàriament la mateixa arrel. Exemple: esports d'aventura: ràfting, vela, pònting, esquí…
  • Hiperònim: terme més general (pluja).
  • Hipònim: terme més precís (xàfec, ruixat, xim-xim…).
• Del mateix camp associatiu: mots o expressions associats o relacionats directament amb el tema central del text.