Canal oral i escrit: adequació, coherència, cohesió i registres de la llengua catalana

CANAL ORAL

CANAL ESCRIT

ADEQUACIÓ

Tendència a marcar la procedència dialectal.

Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.

Temes generals, formalitat baixa.

Temes específics, formalitat alta.

COHERÈNCIA

Repeticions.

+ redundant.

Estructura del text oberta.

Estructures poc estereotipades.

+ informatiu.

- redundant.

Estructura tancada.

Estructures estereotipades.

COHESIÓ

- gramatical.

Elements paralingüístics.

+ gramatical.

Pocs elements paralingüístics.

GRAMÀTICA: SINTAXI

Estructures simples.

Frases inacabades.

Ordre variable.

Estructures complexes.

Absència d’aquest tipus d’estructures.

Ordre estable.

GRAMÀTICA: LÈXIC

Lèxic no formal.

Mots amb significats no específics.

Repetició lèxica.

Mots comodí.

Onomatopeies, frases fetes, refranys.

Lèxic formal.

Mots amb significats específics.

Elimina la repetició.

Mots precisos.

Ús escàs d’onomatopeies...

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Espontaneïtat.

Comunicació més elaborada.

Comunicació efímera.

Comunicació més duradora.

Interacció durant l’emissió del text.

L’emissor no coneix la reacció del receptor.

El context extralingüístic té un paper important.

L’escrit és autònom respecte al context.

Utilitza molt els codis no verbals.

Utilitza poc els codis no verbals.

REGISTRES (VARIETATS DIAFÀSIQUES)

CARACTERÍSTIQUES

TIPUS

FORMALS

Culte o literari

-Tema: general.

-Canal: escrit.

-Intencionalitat: subjectiva.

-Grau de formalitat: habitualment alt.

Alt grau d’elaboració lingüística. Voluntat estètica i un propòsit subjectiu. Funció estètica.

Llenguatge connotatiu, polisèmic (diverses interpretacions segons el lector).

Ús de diversos cultismes i figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...

Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig).

Científicotècnic

-Tema: especialitzat.

-Canal: escrit o oral (no espontani).

-Intencionalitat: objectiva.

-Grau de formalitat: alt.

Llenguatge objectiu i d’especialitat. Lèxic precís i exacte. Prevalen els mots monosèmics. Evita qualsevol ambigüitat. Ús de cultismes i neologismes.

Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.

Estàndard

-Tema: general.

-Canal: escrit o oral.

-Intencionalitat: objectiva.

-Grau de formalitat: mitjà-alt.

Varietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o sexe. Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes, col·loquialismes).

Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics.

INFORMALS

Col·loquial o familiar

-Tema: general o quotidià.

-Canal: oral espontani.

-Intencionalitat: subjectiva.

-Grau de formalitat: baix.

Primer registre que s’aprèn. Llenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic. To emfàtic i exagerat. Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies. Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant).

Converses de la vida quotidiana (casa, amics).

Vulgar

-Tema: quotidià.

-Canal: oral espontani.

-Intencionalitat: subjectiva.

-Grau de formalitat: molt baix.

Llenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa. Poca preocupació per la correcció. Temes considerats tabú (sexe, escatologia). Ús de mots o expressions considerades grolleres, malsonants: renecs, paraulotes.

Parlar de classes socials marginals amb poc estudi de la llengua. S’usa voluntàriament quan volem transgredir els valors socials establerts.

VIBRACIÓ

MODE D’ARTICULACIÓ

VIBRANT

LATERAL

OCLUSIU

APROXIMANT

FRICATIU

AFRICAT

NASAL

PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIAL

Sonor

b

β

m

Sord

p

LABIODENTAL

Sonor

v

ɱ

Sord

f

DENTAL

Sonor

d

δ

Sord

t

ALVEOLAR

Sonor

r, ɾ

l

z

dz

n

Sord

s

ts

PALATAL

Sonor

ʎ

ʒ

dʒ

ɲ

Sord

ʃ

tʃ

VELAR

Sonor

g

ɣ

ŋ

Sord

k